Mètodes

Per a la consolidació del ISI s’han dissenyat quatre mètodes diferents:

Mètode 1

Comparació del percentatge d’ocurrències de cada variant, a partir del càlcul i la comparació del percentatge d’ocurrència de les variants de cada variable per als dos parlants de la parella de parlants comparada.

Mètode 2

Càlcul del Valor Ajustat Residual (ARV en anglès): a) càlcul de taules de contingència i proves de la Chi-quadrada; b) obtenció del  Valor Ajustat Residual (ARV), que indica si els  dos parlants analitzats tenen una distribució similar de les variants o no; quan més gran és la diferència entre els parlants comparats més gran és aquest ARV; c) ja que aquest ARV pot ser infinit, es fa l’assignació d’un valor a cada rang d’ARV fins a un màxim de 5; i d) el càlcul de l’ISI s’obté mitjançant el càlcul de la suma de valors de cada variable partit per la multiplicació del nombre de variables per 5 (el valor màxim de conversió d’ARV), segons la fórmula següent:

Mètode 3

Càlcul del coeficient de Phi: a) càlcul de les proves de la chi-quadrada i obtenció del coeficient de Phi, que es situa entre 0 i 1 i indica la força de la relació entre les variables. El quadrat del coeficient de Phi representa el percentatge de variància conjunta; b) l’ISI s’obté mitjançant el càlcul de la mitjana de quadrats de Phi:

Corpus

Corpus per als mòduls de l’anglès

• Mòdul fonològic de l’anglès: 6 parlants  (tots del dialecte del sud d’Anglaterra); 14 variables, 2 temps de medició (TM2 i TM2) i 3 mètodes estadístics aplicats.
• Mòdul morfosintàctic de l’anglès: 6 parlants (tots del dialecte del sud d’Anglaterra); 7 variables, 2 temps de medició (TM2 i TM2) i 3 mètodes estadístics aplicats.
• Mòdul discursiu-pragmàtic de l’anglès: 6 parlants (tots del dialecte del sud d’Anglaterra); 9 variables, 2 temps de medició (TM2 i TM2) i 3 mètodes estadístics aplicats.

Corpus per als mòduls del català

• Mòdul fonològic del català: 6 parlants  (4 del dialecte de La Canonja, comunitat de parla del tarragonès, i 2 del dialecte barceloní); 18 variables, 2 temps de medició (TM2 i TM2) i 3 mètodes estadístics aplicats.
• Mòdul morfosintàctic del català: 6 parlants  (tots del dialecte tarragoní de La Canonja); 7 variables, 2 temps de medició (TM2 i TM2) i 3 mètodes estadístics aplicats.
• Mòdul discursiupragmàtic del català: 6 parlants (tots del dialecte tarragoní de La Canonja); 8 variables, 2 temps de medició (TM2 i TM2) i 3 mètodes estadístics aplicats.

Corpus per als mòduls del espanyol

• Mòdul fonològic de l’espanyol: 5 parlants del mateix dialecte mexicà, 5 en TM2 i 5 en TM2; 13 variables i 3 mètodes estadístics aplicats.
• Mòdul morfo-sintàctic de l’espanyol: 6 escriptors (tots del mateix dialecte de l’espanyol peninsular); 10 variables, 2 temps de medició (TM2 i TM2) i 3 mètodes estadístics aplicats.
• Mòdul discursiu-pragmàtic de l’espanyol: 6 parlants (tots del mateix dialecte de l’espanyol peninsular); 10 variables, 1 únic temps de medició (TM2) i 3 mètodes estadístics aplicats.

Mòduls

Per als mòduls fonològics, examinem les mostres orals mitjançant el mètode auditiu-acústic el qual combina l’ús de tècniques especialitzades en l’anàlisi de la parla  (les quals usualment consisteixen en programaris especialitzats en l’anàlisi acústica de veu) amb el coneixement del lingüista sobre propietats acústiques i físiques  de la senyal de veu, especialment sobre aquelles propietats del so de la llengua que s’està analitzant.

Per l’anàlisi dels mòduls morfosintàctic i discursiu-pragmàtic, identifiquem i codifiquem les variables d’anàlisi per cada mostra de text.

Resultats

1. El mètode 3 resulta ser el més fiable i el que permet obtenir resultats més concloents.
2. Per a tots els mòduls i llengües es confirma la hipòtesi 1 en el senti que hi ha més variació i, per tant, major distància idiolectal entre parlants i escriptors (variació inter) que en l’estil  idiolectal d’un mateix individu (variació intra).
3. Per a tots els mòduls i llengües es confirma la hipòtesi 2 en el sentit que l’estil  idiolectal d’un individu no varia massa al llarg del temps.
4. Els valors de l’ISI inter-parlant/escriptor poden semblar massa alts, però s’ha de tenir en compte que, exceptuant el mòdul fonològic del català, en tots els mòduls s’han considerat parlants i escriptors del mateix dialecte.